Al Prat de Llobregat tot va començar quan uns components de l’agrupament Anton Vilà, ja membres d’altres colles de diables, al començament dels anys vuitanta varen anar a veure un espectacle de carrer d’una companyia de teatre anomenada “Els Comediants”. Era un espectacle de foc que els va deixar a tots molt impressionats. Aquests amics es varen posar en marxa: com que eren un grup de joves i no tenien gaires diners, les primeres reunions es varen fer a la casa de l’àvia d’un dels membres. Per això el lloc d’inici dels Diables és la nomenada Casa de l’Àvia. A partir d’aquest grup d’amics, la Colla va anar creixent i es varen constituir en una entitat, Colla de Diables del Prat.
La seva primera actuació va ser l’any 1983, quan l’Ajuntament del Prat havia contractat una colla de diables de Tarragona i aquesta en l’últim moment no va poder-hi assistir. Amb les 75.000 pessetes que s’oferia per aquest espectacle els Diables del Prat varen sortir juntament amb els gegants i els majorets.
Més tard, la Colla es va plantejar fer un correfoc sola, per això es va crear el Pratifoc, que durant els tres primers anys s’utilitzava per obrir la Festa Major abans del pregó, fins que es varen adonar que seria més convenient fer aquesta disbauxa al carrer el dissabte de Festa Major. El recorregut vist des d’un plànol de la ciutat era una forca de diable. Aquest era un dels actes més participatius ja que la tradició és que les persones que es volen ficar al correfoc, abans són mullades pels veïns del Prat que des dels balcons els llancen galledes d’aigua. Sobre el 1984-1985 apareixen els músics de diables que toquen timbals amb gralles, però aquest grup es desfà pocs anys després de la seva creació.
L’any 1991 va ser quan la Colla es va ampliar molt més amb la creació del “Pollo”, una bèstia de foc construïda per l’escultor Ramon Aumedes. El “Pollo” és un gall pota blava que fa 3,20 metres d’alçada per 3,50 metres de llargada i que té 21 punts dobles de foc. Al principi els membres de la Colla varen pensar de fer un drac xinès, però de seguida van pensar que l’animal més característic i apreciat per tota la població era el gall propi. El 1992 es va fer un altre acte: La Cova del Foc, un espectacle de foc i música tradicional, organitzat al mes de juliol al pati de l’Artesà, un bar que havia estat un dels teatres del poble.
Amb el transcurs del temps els primers components de la Colla s’anaven fent grans, es casaven, tenien fills i aquests portaven a les venes totes les ganes de tenir el control del foc i d’imitar el que feien els pares. Per això a la Festa Major de 1995 es va crear la Colla Infantil formada per nens de 8 fins a 14 anys i amb la formació d’aquesta va aparèixer la Colla de Músics, nens a qui no agradava el foc, però sí acompanyar la Colla amb música.
Tots van participar i encara participen en altres esdeveniments de la ciutat com: Carnestoltes amb la cremada del Ninot, l’arribada de la Flama del Canigó, les Matinades Gralleres, festes de diferents barris del poble organitzades per associacions de veïns, la Cavalcada de Reis, que té una llarga història ja que l’Ajuntament volia que els Diables anessin al davant dels Reis tirant la pirotècnia i els Diables varen preferir fer de dolents i anar darrere de tots amb el carbó. També hi ha una gran actuació que els Diables mai es perden, la Tamborinada de Festa Major, que és presidida per un gran tambor de Calanda anomenat Trencasons.
Tots els Diables del Prat volen que aquesta tradició de la disbauxa al carrer mai es perdi, perquè el Prat el que necessita és que la ciutadania surti al carrer i que s’ho passi d’allò més bé, perquè un Diable viu d’aquella persona que hores prèvies es prepara amb la roba adequada per participar amb ells, i no només d’aquestes, sinó de les que hores abans de començar l’espectacle ja fan cua per veure’l des de la primera filera.
Com diuen tots els membres de la Colla que a hores d’ara són més de 140 persones:
“Quan agafem una forca, sentim la música i veiem tota aquella gent que ens fa costat, estem molt agraïts i el que més ens importa entre tot aquell fum i olor de pólvora, ambient caldejat i espurnes saltant, és que tots els que ens acompanyen gaudeixin i tinguin la mateixa sensació que tenim nosaltres, quan ens emborratxem de foc i a vegades perdem el sentit de l’orientació”